LA PUNTUALITAT, UNA QÜESTIÓ DE RESPECTE.


Aquest matí he anat a l’OPE, l’Oficina de Promoció Econòmica de Manlleu, la meva ciutat. L’objectiu de la visita era apuntar-me en curs de català. Val a dir que Catalunya i les seves institucions no reconeixen certs nivells de català a els ciutadans  que varem estudiar en temps de la dictadura. Per tant he possat fil a l’agulla per tal de no patir aquesta mancança que crec és una mica “racista” amb els que varem neixer aquí. De tota manera, aquest “sentiment de desprotecció” resulta antagònic amb un altre “sentiment d’obligatorietat de coneixer la meva propia llengua”. Fetes aquestes aclaracions, vull significar que a l’OPE he trobat unes revistes destacant-ne una que m’ha cridat molt l’atenció: “eix professional”. En aquesta publicació voldria destacar l’editorial signat per la NÚRIA GARRIGA: “LA PUNTUALITAT, UNA QÜESTIÓ DE RESPECTE”.


Qui és el que pot dir que no ha arribat mai tard a algun lloc? Crec que poques persones s’han lliurat ni per una sola vegada d’haver-se hagut de justificar per no ser puntuals. I no m’estic referint, precisament, als cinc o deu minuts de retard.

Desconec si la puntualitat es té o s’adquireix amb el temps. Potser que depengui de la formació o de l’educació que un ha rebut. Crec que també forma part d’algunes tradicions i cultures. No vull ni pretenc entrar a fons en aquesta qüestió, per això hi ha els experts per qüestionar-ne les causes. Tampoc vull fer cap culte a la puntualitat, només vull donar el meu punt de vista sobre aquest qualitat que per a molts, tot i que la coneixen, no la fan servir massa i això molesta.

S’entén que la puntualitat constitueix una norma bàsica i necessària per a la nostre convivència, i per aquest motiu no arribar a l’hora és una falta de respecte clara per a un mateix i per als demés. Hi ha qui li agrada, fins i tot, arribar tard per fer-se notar, cridar l’atenció. Com si arribar tard fos un signe de distinció.

La falta de puntualitat suposa tenir poca consideració cap els altres, ja sigui en una cita d’amics, familiar o el que és pitjor, que la cita sigui a nivell professional, doncs el temps perdut de la feina no hi ha ningú que el pugui compensar. Em pregunto: com es valora el temps perdut per culpa dels altres? I no em refereixo precisament als retards provocats pels diferents mitjans de transports, sinó els que es produeixen dins un entorn laboral que implica interactuar amb altres persones, proveïdors, clients, reunions …

També existeixen retards a l’hora d’entrar a la feina. En alguns casos es pot arribar a un consens entre treballador i empresari per aconseguir una flexibilitat horària, sempre i quan es realitzin i es respectin les hores de treball convingudes. Un pot rendir més a última hora per la tarda, que no pas a primera del matí. Però aquest és un altre tema.

Puc entredre que algú arribi tard, a tots ens pot passar. El que no puc entendre és que es tingui l’habilitat d’arribar sempre tard. El temps és un valor. Com deia William Shakespeare: ” Millor tres hores massa aviat, que un minut massa tard”. “

Per cert, la professora que m’ha atès ha estat molt amable.

Anuncios

Acerca de albertpetit.com

Temes de senderisme, muntanya, medi ambient, ecologia, ecosistema i sostenibilitat pràctica. http://www.albertpetit.com
Esta entrada fue publicada en senderisme y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

DEIXA UN COMENTARI O APUNTA'T

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s